A TU, Ángela Fernández Criado,
Infermera Hospital Infanta Leonor de Madrid
He tingut l’oportunitat de visualitzar el teu vídeo, que, per la seva cruesa, m’ha omplert d’angoixa. M’ha semblat un missatge ple de ràbia, desesperança i impotència per la teva situació, així com la dels teus companys i companyes de professió. Després de gairebé 3 mesos de mancances de material sanitari, de protegir-vos amb bosses d’escombraries i lluitant contra la malaltia no sé quantes hores cada dia, molts ciutadans vam sortir al carrer sense les més elementals normes de seguretat amb què evitar contagis.
Hem estat testimonis de la feina i l’esforç gairebé sobrehumà que heu suportat; a més d’animar als malalts, fins i tot heu aplaudit quan finalment han aconseguit sortir indemnes de la pandèmia. Gràcies a vosaltres!
Mitjançant les notícies, gairebé hem pogut mesurar el grau d’esforç desplegat. Però com es mesura el grau de tensió viscut? Quant pesa el dolor per la frustració quan molts dels vostres pacients han mort? Quantes hores heu dormit durant aquests gairebé 3 mesos? Com heu aguantat?
Sovint se’ns ha omplert la boca amb paraules d’ agraïment a la suposada solidaritat ciutadana. Però quina solidaritat és una casserolada com les de Madrid ara fa poc? Quina solidaritat és els més de 200 “botellons” detectats també a Madrid i a d’altres ciutats? Quina solidaritat representa el “passotisme” dels ciutadans a les platges de Barcelona tot i les advertències de la policia local? Etc etc.
Sóc un simple ciutadà del carrer sense coneixements mèdics. No puc, per tant, jutjar ningú des d’aquesta perspectiva, però hi ha fets que reflecteixen d’una manera molt clara el que fem. Som el que som. I com deia un reconegut periodista, la solidaritat i professionalitat dels nostres sanitaris ha dissimulat la manca de principis de solidaritat i de sentit comú de molts dels ciutadans d’aquest país.
Arran d’aquestes casserolades i de la justa indignació de les infermeres, apareixeran els debats de sempre: han estat els de la dreta, o els de l’esquerra, o els de el centre…, però ningú es donarà per al·ludit i ningú oferirà una solució. Tots o gairebé tots els mitjans d’informació s’autoproclamen “independents”, encara que tots, o gairebé tots, tenen una línia política definida: els dolents són els altres. En una qüestió tots els mitjans estan d’acord: els ciutadans d’aquest país som persones solidàries i disposades a sacrificar-nos pel bé comú. Lamentable.
Dedicat a tu, Àngels Fernández Criado, i als teus companys de professió. Un milió de gràcies per la vostra gran humanitat.
