ABANS DE RES ESPORTIVITAT
Divendres passat va tenir lloc un gran partit de futbol sala femení en les instal·lacions de Sarrià. Em venia de gust veure’l. Es tractava de dos equips diferents: d’una banda Les Guerreres i, de l’altra, The Valkyries.
El primer, un equip veterà que ha fet molts canvis entre les seves jugadores. Quan parlo d’experiència em refereixo als molts anys que l’equip ha passat per diferents grups de les nostres lligues, la qual cosa agraïm. De fet, Guerreres és un clàssic de CSS.
The Valkiryes és un equip més jove i nou. Porten un any amb nosaltres.
Sigui com sigui tots dos equips desprenen energia. A tenir en compte que el dia no ajudava molt per la pluja. La gespa mullada feia la pilota molt pesada i de difícil control.
El partit va començar amb l’atac de Guerreres, que ràpidament es van plantar en el camp del rival. No obstant això, amb tan sols 2 minuts de joc, en un contraatac la jugadora Natalia Cuenca de Valkiryes va marcar un gran gol. A partir d’aquest moment Guerreres es va llençar en la porteria rival, disposant d’una infinitat d’oportunitats per a aconseguir l’empat. No el van aconseguir per precipitar-se en algun cas i, sobretot, per la gran actuació de la portera de Valkiryes, Nadine. Així va finalitzar la primera part.
La segona part va començar amb el mateix to que havia finalitzat la primera: Guerreres a l’atac dins l’àrea rival, amb algun contraatac de Valkiryes, ben resolt en última instància per Almu, la portera de Guerreres. Finalment va arribar el gol de Guerreres, que aconseguia l’empat per mediació de Carme Ovejo. I quan semblava que el partit podria finalitzar en empat un nou contraatac de Guerreres mitjançant l’Aroa Pérez va donar la victòria a aquest equip. A partir d’aquest moment, Valkiryes va buscar l’empat, però ja no hi havia temps ni forces.
Desitjo destacar algunes coses d’aquest partit. En primer lloc, l’esforç que van fer les jugadores de tots dos equips: finalitzar el partit amb el resultat de 2-1 parla de la manera en què s’ho van prendre unes i altres. Tot i la difícil situació de la pista no va semblar importar-los a cap dels dos equips. També destacar la gran esportivitat de les participants ja que era difícil no tenir alguna topada amb la situació de la pista i l’energia que van posar totes. Doncs bé, es va imposar sempre l’esportivitat. Ho agraïm i reconeixem.
Felicito tots dos equips.
Toni Ortega
Gerent
